CONCLUSIONS DE LES II JORNADES LA LOE I ELS ESTUDIS D'ECONOMIA I EMPRESA

Els reiterats intents d'introduir els coneixements de caràcter econòmic i empresarial als ensenyaments mitjans van donar el seu fruït, encara que amb considerable retard respecte a altres països del nostre entorn, amb la implantació de la LOGSE en 1990.

Durant el període d'experimentació, previ a l'elaboració de la llei, es va establir un batxillerat específic d'Administració i Gestió, a mes del de Ciències Humanes i Socials, on estos coneixements apareixen de forma destacada.

Amb l'aprovació de la Llei, i malgrat la unanimitat en la importància d'estos coneixements per a poder exercercir plenament com a ciutatdà (es pot veure al diari de sessions del Senat, corresponent a la sessió celebrada el 12 d'abril de 1988, referent a una interpel·lació del grup de Convergència i Unió, sobre la inclusió dels estudis d'economa als ensenyaments mitjans) estos coneixements van quedar relegats a la modalitat de batxillerat de Ciències Socials en dos matèries: Economia i Economia i Organització d'empreses.

No apareixen com a matèries obligatòries en l'Ensenyament Secundari Obligatòri (ESO), solament apareixen com a optatives en la modalitat de batxillerat d'Humanitats, en la resta de batxillerats, ni tan sols com a optativa. En els cicles formatius sí que apareix, com no podia ser d'altra manera, matèries referents a l'empresa, però res, ni tan sols com a optativa, matèries referents al funcionament general de l'economia.
Ni ens pareixia llavors, ni ens pareix ara, que esta situació permetera a tots els ciutadans tindre eixos coneixements que li permeten exercir responsablement com a tal.

Va vindre a empitjorar la situació amb l'aprovació del decret d'Humanitats, que establia el canvi d'estatus de l'assignatura de modalitat, i per tant obligatòria per als alumnes del batxillerat de Ciències Socials, a optativa de modalitat, amb la qual cosa les /els alumnes han de triar entre Història del Art o Economia en el batxillerat de Ciències Socials.

En l'anterior situació ens trobàvem quan es va anunciar una nova Llei Organica d'Educació (LOE) que va ser aprovada pel Congrés dels diputats el passat 15 de desembre del 2005, i publicada pel Butlletí Oficial de les Corts Generals, el passat 26 de desembre del 2005.

Novament es va intentar fer veure la importància d'estos coneixements, que ningú posa en dubte, aportant projectes i materials de treball per a sumar-los a la discussió general sobre l'educació. A destacar:

• Projecte de l'Associació d'ensenyants d'Economia i Empresa.
• Projecte de l'Associació de Professors d'Administració, Comerç i Economia.
• Llibre blanc sobre els estudis d'Economia i Empresa, aprovat per la conferència de degans de les facultats d'Economia al juny de 2004. Apartat, "La formació econòmica en l'ensenyament secundari.
• Informes del Consell General de Co·legis d'Economistes, a través de l'Organització d'Economistes d'Educació.
• Informe del Col·legi Andalús d'Economistes.
• Esmena de Confergència i Unió a l'article del projecte de llei, LOE.

En el transcurs del procés d'elaboració i negociació de la llei, al setembre del 2004 i al juny de 2005, L'Associació Estatal de Docents d'Economia en Secundaria (AEDES) va mantindre reunions amb els responsables d'educació de la majoria dels partits representatss en el parlament espanyol. En ambdues ocasions van manifestar el seu interés per fer-se eco de l'exigèngia de tota la societat d'una formació econòmica bàsica i clarament diferenciada per a poder coneixer i exercer els drets i obligacions essencials de la convivència democràtica responsable (nòmines, impostos, etc...) El dit interés va culminar amb la presentació per part del grup parlamentari de Convergència i Unió d'una esmena als articles de 24 i 25 de la LOE.

Ambdós esmenes van ser votades i rebutjades junt amb altres set-centes en el parlament espanyol en una sola vesprada, a la qual cosa ens porta a la conclusió, que la raó i el sentit comú i inclús els valors ètics com "la paraula", dels nostres representants en les nostres institucions representatives, no són suficient argument. Per l'esmentat rebuig legislatiu continuem amb un sistema educatiu sense:

• Cap materia específica d'estos coneixements, ni obligatòria ni optativa, en l'educació secundària obligatòria.
• Cap materia específica d'estos coneixements, comú a tots els baitxillerats. En este cas no es desenvolupen les matèries de modalitat ni les optatives. En definitiva ...
• Cap referència a la formació econòmica en el nostre sistema educatiu.

Enfront d'esta situació i amb el desig que, en els tràmits pels quals encara ha de passar la llei puga ser esmenada plantegem les següents conclusions d'estes jornades:

1. Constatar que malgrat la coincidència en tots els àmbits: polític, social, econòmic, acadèmic, etc., de la necessitat de coneixements d'àmbit econòmic per a poder exercir com a ciutadà amb tota plenitud, la Llei Orgànica d'Educació no contempla cap matèria específica en el tramde l'ensenyament obligatori.
2. Transmetre als organismes competents ministeri i "conselleries". La nostra perplexitat enfront d'estos fets.
3. Fer arribar a les institucions: universitats, col·legis professionals, sindicats, organitzacions docents, partits polítics, organitzacions empresarials, etc. La nostra preocupació per esta situació perquè es pronuncien enfront d'estos fets.
4. Urgir a les autoritats educatives a què posen remei provisional a esta situació, com a mínim, a través de l'opcionalitat, donant l'oportunitat a tot l'alumnat d'ESO, batxillerat i cicles formatius, de poder optar a estos coneixements.
5. Introducció de l'economia en l'ESO amb caràcter d'obligatorietat.
6. Creació d'un "baitxillerat economicojurídic" amb entitat pròpia.
7. Realitzar unes jornades a nivell estatal de les associacions de professors de secundària per a tractar d'aprofundir en esta problemàtica.

Artícle publicat al Num 6 de la Revista "Tres en ratlla".

Conclusions de les II Jornades
Els reptes de la llei de qualificacions de la formació professional

No és el moment de lamentacions, però continua existint en el subconscient de moltes generacions, especialment de totes aquelles amb edat superior als trenta anys, que la Formació Professional és l'ensenyament per als fracassats, per a aquells que no han pogut seguir el ritme de l'ESO, Batxillerat o estudis universitaris. Possiblement allò de si va bé en EGB a BUP i, en cas contrari, a FP o en el pitjor dels casos, al mercat laboral: va fer mossa en moltes generacions d'estudiants que ara mateix són pares i tornen a repetir el raonament.

El marc legislatiu i el su posterior desenvolupament en què es va trobar immersa la Formació Professional amb la Llei General d'Educació de 1970, la veritat, no era el més idoni per a enfortir un sistema reglat de Formació Professional. Afortunadament amb la LOGSE i el seu posterior desenvolupament en l'àrea referent a FP es fa un salt qualitatiu en el marc legislatiu per a poder adequar el nostre sistema educatiu en els seus nivells de qualificació professional a les necessitats del sistema productiu i, també cal dir-ho que començara a canviar la visió que la nostra societat, en general, tenia sobre estos estudis.

Al llarg dels mesos de setembre i octubre de l'any 94 es publiquen els reials decrets que regulen els dissenys bàsics dels títols i els currículums dels cicles mitjà i superior que configuren les famílies de comerç i administració. Ja portem més de deu anys impartint-los en les aules. Sí, és cert, no es van generalitzar fins a finals dels noranta, però, des del moment de la seua publicació no van ser pocs els centres que van anticipar la seua aplicació i, per tant, es té l'experiencia suficient com per haver detectat les carències i deficiències formatives que els mateixos contenen.

Han passat cinc, sis, set, .... i porten més de deu anys i, com déiem anteriorment, les actualitzacions no s'han produït. Si que hi ha hagut, per part de la nostra associació al llarg d'este temps, diverses propostes que s'han presentat a l'Administració autonòmica i central, demanant urgentment una revisió dels Dissenys Bàsics dels títols. Poques respostes, reduint-se estes a conversacions amb responsables de formació professional de la nostra Conselleria d'educació, en la que es reconeixia part dels nostres plantejaments.

No obstant, cal reconeixer que al llarg d'este temps el marc legislatiu ha tingut importants modificacions amb dos noves lleis orgàniques fonamentals en el nostres sistema educatiu, la LOCE, ara mateix en procés de modificació, per la que es coneix per LOE, és cert que la LOCFP constituïx un pas definitiu en la configuració d'un marc normatiu per a la potenciació i reconeixement d'un sistema integrat de formació professional, on es reconeguen i confluïsquen els tres subsistema de FP. Com tota llei, possiblement encara més en les de caràcter educatiu, molt estarà per dir a través del seu desplegament reglamentari.

I cal estar, com a mínim, esperançats, perquè el desplegament reglamentari pareix avançar a bon ritme. Així en este sentit cal destacar a nivell estatal:

• RD 1128/2003, de 5 de setembre (BOE 17/07/2003) pel que es regula el Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals.
• RD 295/2004, de 20 de febrer, pel que s'estableixen determinades qualificacions professionals que s'inclouen en el Catàleg Nacional de qualificacions professionals, així com els seus corresponents mòduls formatius que s'incorporen al Catàleg modular de formació professional. On es van publicar diverses qualificacions professionals de la família d'administració i gestió i de la de comerç i màrqueting.
• RD 1087/2005, de 16 de setembre, pel que s'estableixen determinades qualificacions professionals que s'inclouen en el Catàleg nacional de qualificacions professionals, així com els seus corresponents mòduls formatius que s'incorporen al Catàleg modular de formació professional. On es van continuar publicant qualificacions professionals de la família d'administració i gestió de la de comerç i màrqueting.
• RD 1558/2005, de 23 de desembre, pel que es reguen els requisits bàsics dels Centres integrats de formació professional.

Davant aquesta situació de publicació d'importants canvis legislatius en la regulació de la formació professional i amb el desig de contribuir a una millora dels mateixos així com a la seua posada en marxa, presentem les conclusions següents (formulades a les segones jornades que ha organitzat la nostra associació):

1. Necessitat d'establir una coordinació plena de les administracions educativa, laboral i local, per a una millor consecució del sistema integral de formació professional, qualificacions i acreditació. Per això se suggereix la creació de consells comarcals de FP.
2. Cal fer partícip al professorat des del primer moment, del nou marc normatiu, creant les condicions necessaries perquè siga un element actiu i no passiu en el seu desenvolupament.
3. Fa falta una potenciació de les accions comunicatives donant a coneixer les àmplies i diverses possibilitats formatives de la formació professional, així com de les possibilitats de qualificació i acreditació a traves del nou marc del sistema nacional de qualificacions i el Catàleg nacional de qualificacions.
4. Actualització permanent del Catàleg de títols i dels currículums. Es tracta de complir allò que diu el RD 1128/03 "El CNP i el catàleg modular de FP es mantindrà permanentment actualitzats per mitjà de la seua revisió periòdica, que en tot cas, haurà d'efectuar-se en un termini, no superior a 5 anys a partir de la data d'inclusió de la qualificació en el catàleg". I que ja s'arreplegava en el RD 67671993.
5. Estandaritzar l'equipament bàsic i necessari de les aules específiques i polivalents en les que s'imparteixen els nostres cicles de FP, i la seua publicació en el BOE i DOGV. (segons l'administració copetent)
6. Facilitar per part de les administracions educatives que en tots els centres públics pugen realitzar-se accions integrades de FP, amb independència de si es cataloga el centre com integrat o no. Evitant a tota costa que puga haver-hi centres de primera i centres de segona, segons ostenten la qualificació mencionada.
7. Denunciar que en el RD de centres integrats no es reconeguen com a òrgan fonamental de coordinació els departaments didàctics.
8. Donar suport total a la continuïtat dels programes de garantia social potenciant, si és possible, una major implantació.
9. Iniciar, urgentment, l'oferta pública de cursos de preparació per a les proves d'accés i una oferta bàsica de matèries d'economia i empresa en les optatives d'ESO i Batxillerat.
10. Descentralització del Centre de Formació i Recursos del professorat (CEFIRE) específic de FP que hi ha a la Comunitat Valenciana.

Artícle publicat al Num 6 de la Revista "Tres en ratlla".